SEPA

SEPA (Single Euro Payments Area)

El dia 5 de març del 2019, les entitats bancàries del Principat d’Andorra, Andbank, MoraBanc, Crèdit Andorrà, BancSabadell d’Andorra i Vall Banc, van passar a formar part de SEPA, seguint l’adhesió per part del Principat el dia 1 de març del 2019.

El període transitori d’acceptació per part de les entitats bancàries dels formats ABA-02 i ABA-08 (transferències) i ABA-09 (rebuts domiciliats), s’allargarà uns mesos més per facilitar la tasca d’adaptació dels lliuradors / creditors andorrans. A finals de juny del 2022, s’hauria d’estar en disposició de presentar tant les transferències com les domiciliacions bancàries en format SEPA xml 20022.

TRANSFERÈNCIES I DOMICILIACIONS BANCÀRIES:
Descarregui’s la GUIA SEPA 
FORMATS:

 TRANSFERÈNCIES:

Descarregui’s el Format SEPA Clients Transferències

DOMICILIACIONS BANCÀRIES:

Descarregui’s el  Format SEPA Clients Domiciliacions Bancàries (pain.008.001.02)

Descarregui’s el  Format SEPA Domiciliacions Bancàries Reject (pain.002.001.03)

Motius SEPA segons especificat al Rulebook

La zona única de pagaments en euros (SEPA pel seu acrònim en anglès) va néixer al si de la Comunitat Europea per facilitar els pagaments en euros dins d’un àmbit geogràfic supranacional. És l’àrea en què ciutadans, empreses i altres agents econòmics poden efectuar i rebre pagaments en euros a Europa, dins i fora de les fronteres nacionals, en les mateixes condicions i amb els mateixos drets i obligacions, independentment del lloc en què es trobin.

SEPA és el sistema de pagaments europeu que desenvolupa instruments, estàndards, procediments i infraestructures comuns. Aquest escenari harmonitzat implica que no existeixin diferències tècniques entre els pagaments nacionals i internacionals, per ser processats amb la mateixa facilitat, rapidesa, seguretat i eficiència.

En el seu marc més immediat s’inclouen tres instruments: les transferències, les domiciliacions bancàries i les transferències instantànies.

La Comissió Europea va establir els fonaments legals a través de successives directives que han anat sent transposades pels països membres al llarg del temps.

Durant el 2018 el Govern va iniciar els contactes pertinents amb l’European Payment Council (EPC), òrgan de decisió i coordinació de la indústria bancària europea en matèria de sistemes de pagament, que promociona la integració a sistemes de pagament europeus, principalment SEPA.

En paral·lel, les entitats bancàries ja portaven temps preparant la implementació tècnica dels esquemes per sol·licitar l’adhesió a SEPA, un cop el Principat d’Andorra fos acceptat com a membre de la zona geogràfica SEPA.

És a partir d’aquest moment que els bancs andorrans poden enviar i rebre transferències de conformitat amb els esquemes SEPA (SEPA Credit Transfer – SCT). A la resta d’esquemes SEPA s’hi aniran adherint progressivament, com són les domiciliacions bancàries SEPA (SEPA Direct Debit – SDD), i les transferències de crèdit instantànies SEPA (SEPA Instant Credit Transfer – SCT Inst).

Amb la inclusió d’Andorra, l’àmbit geogràfic dels esquemes SEPA s’amplia a 36 països: els 27 estats membres de la Unió Europea més Gran Bretanya, Islàndia, Noruega, Liechtenstein, Suïssa, Mònaco, San Marino, Ciutat del Vaticà i el Principat d’Andorra.

SEPA DIRECT DEBIT – DOMICILIACIONS BANCÀRIES:

D’acord amb la normativa vigent andorrana, la data d’adhesió de les entitats bancàries andorranes a l’esquema internacional de Domiciliacions Bancàries és a partir del segon trimestre del 2021. Aquesta adhesió implica una sèrie de canvis operatius que hauran de tenir en compte tant els bancs com les empreses i particulars que utilitzin aquest mitjà de pagament.

Descarreguis la presentació sobre els canvis operatius a les domiciliacions bancàries:

SEPA-Domiciliacions bancaries Febrer 2021

Veure webinar: https://youtu.be/ejDCCHhPp8E

 

NOTA CLARIFICADORA DOMICILIACIONS BANCÀRIES SEPA

D’acord a la normativa andorrana vigent, en data 4 de maig de 2021 va entrar en vigor l’esquema SEPA de domiciliacions bancàries. Aquest nou esquema implica canvis operatius i tècnics rellevants recollits en el nou format xml 20022.

Amb la finalitat de facilitar a lliuradors /creditors andorrans la implementació del nou esquema, les entitats bancàries van acordar que hi hagués un període transitori durant el qual les empreses i particulars poden seguir enviant els formats ABA actuals i l’entitat bancària en qüestió fa la conversió al format xml 20022.

Aquest període transitori aplica a l’acceptació dels fitxers i no als requisits tècnics dels mateixos. És a dir, les entitats bancàries andorranes acceptaran el format ABA presentat pels lliuradors/creditors andorrans, com fins ara, i internament procedeixen a fer-ne la conversió per a incorporar els nous requeriments de l’esquema de domiciliacions SEPA.

Per tant, l’entitat bancària es limita a convertir a SEPA el format ABA actual, pel que tot allò que en el concepte de pagament excedeixi els 140 caràcters quedarà sense tractar. Així doncs, a partir de l’entrada en vigor de l’esquema, només es podran tenir en compte els primers 140 caràcters de les línies de detall ja que SEPA no dona possibilitat de tractar la resta de caràcters. Tota la informació que excedeixi aquesta longitud no es tindrà en compte al detall del rebut.

 

INFORMACIÓ D’UTILITAT DOMICILIACIONS BANCÀRIES SEPA

Fruit de les consultes vàries rebudes en relació al mandat de l’esquema SEPA de domiciliacions bancàries, hem trobat la següent informació extreta del web de l’European Payment Council (EPC). Són dos links amb una guia sobre el mandat i un altre amb les traduccions per idiomes.

Com hem anat explicant al llarg d’aquests darrers mesos, no hi ha cap model estàndard de mandat, cada lliurador pot utilitzar el mandat que consideri més adient.

El que sí ha de quedar clar via mandat és que el client accepta que se li passi el càrrec pel concepte x al compte IBAN x. Es recomana que hi hagi la descripció del servei o contracte, així com la referència única del mandat, la data de signatura i si és recurrent (RCUR)* o únic (OOFF)**

*RCUR: domiciliació bancària d’una sèrie de domiciliacions recurrents. Exemple: la domiciliació bancària de la quota del gimnàs.

**OOFF: domiciliació bancària corresponent a una operació amb un únic pagament. Exemple: la domiciliació bancària per la compra d’un bé (sofà). Encara que la compra del sofà es fraccioni en tres pagaments, cada domiciliació bancària (corresponent a l’import fraccionat) serà un pagament únic, per tant, caldrà un mandat per cada un dels tres pagaments.

 

NOTA CLARIFICADORA NOVA VERSIÓ DEL LLIBRE DE NORMES DE L’ESQUEMA DE PAGAMENTS DE SEPA DE 2023

L’European Payment Council (EPC) va publicar al maig 2023 la nova versió V.1.0 dels rulebooks de SEPA que es va fer efectiva al novembre de 2023.

Aquests canvis afecten, principalment a les guies d’implementació dels instruments de pagament SEPA:

  • SCT, transferències
  • SDD Core, dèbits Core

I als usuaris d’aquests instruments, tant bancs com clients.

Els principals canvis consisteixen en :

  • Migració de la missatgeria de pagaments XML basats en l’estàndard ISO 20022 a la versió 2019.
    • Obligatori, pels missatges Inter-PSP (interbancaris).
    • Opcional, pels missatges Customer-to-PSP (client – banc).
  • Canvis a determinades regles d’ús. En concret, els principals canvis a nivell de comunicació client-banc són:
    • Nou format BIC que podrà contenir caràcters numèrics a les primeres quatre posicions.
    • Estructuració del camp d’adreça postal.

Els canvis als rulebooks han entrat en vigor a Andorra durant el mes de març de 2024, pel que els bancs andorrans passen a acceptar els nous formats.

De moment el nou format conviurà amb l’antic i els bancs acceptaran fitxers amb els dos formats indistintament, però a partir del novembre de 2025, la direcció postal serà obligatòriament estructurada segons el EPC de SEPA i, per tant, el format vell passarà a ser obsolet i el nou obligatori. És per això que, des de l’ABA, es recomana que s’utilitzi el nou format tenint en compte que, a partir del 2025, no es permetrà l’adreça no estructurada.

Per a més informació, consulteu:
European Central Bank www.ecb.europa.eu/paym/../../index.en.html
European Payments Council www.europeanpaymentscouncil.eu/