Recuperació i resolució d’entitats bancàries (BRRD1)
La Directiva 2014/59/UE, que regula el marc per a la recuperació i la resolució de les entitats de crèdit i empreses de serveis d’inversió (BRRD1), es va transposar parcialment a l’ordenament jurídic andorrà l’any 2015 mitjançant la Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries.
Amb l’aprovació de la Llei 7/2021, de 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que deroga la llei anterior, es complementa la transposició de la BRRD1.
Els objectius fonamentals són tant possibilitar la resolució de qualsevol institució financera d’una manera ordenada, sense interrupció sistèmica greu, com minimitzar, tant com sigui possible, el risc per als contribuents gràcies a la protecció de les funcions que resulten crítiques per al mercat financer i l’economia real, assegurant l’assumpció de les pèrdues per part dels accionistes i creditors de l’entitat en crisi.
És imprescindible afegir que les entitats han de garantir que en cas de dificultats hi hagi un coixí (buffer) suficient entre el capital i els dipòsits garantits que pugui servir per recapitalitzar l’entitat des de dins, sense que els contribuents es vegin afectats ni els dipositants compromesos. La BRRD1 anomena aquest coixí “requisit mínim de fons propis i passius admissibles” (més conegut per les sigles en anglès, MREL, Minimum Requirements for Eligible Liabilities), i és exigible a totes les entitats.
Aquest paràmetre és un requisit addicional i complementari dels requisits de capital, liquiditat i palanquejament per intentar garantir que l’instrument de recapitalització interna, el bail-in, sigui factible i creïble.